1. Fes un resum, acompanyat d'imatges del tema 3.
TEMA 3
1. La revolució demogràfica
A
partir de la segona meitat del segle XVII, la població europea va
augmentar de manera considerable. El 1750, Europa tenia 140 milions
d’habitants; l’any 1800, 187 milions, i l’any 1850 va assolir els 266
milions.
Aquest augment de la població, conegut com a revolució demogràfica, va ser degut a causes diferents:
-
L’augment de la producció d’aliments.
-
El millorament de la higiene i els progressos de la medicina. Les grans pestes i les epidèmies van anar desapareixent.
-
La disminució de la mortalitat i un augment lleuger de la natalitat.
Gràcies a tot això, l’esperança de vida va passar de ser de 38 anys, a la darreria del segle XVIII, a 50 anys a la fi del XIX.
L’augment
de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments. Per
aquesta raó, els preus dels productes agrícoles es van apujar. Els
propietaris de les terres van intentar augmentar la producció amb la
introducció de millores importants:
-
Es van introduir les màquines agrícoles: segadores, sembradores i trilladores (separar el gra de la palla).
-
Es
va substituir l’any de guaret (repòs de la terra de conreu) pel conreu
de plantes farratgeres per al bestiar. D’aquesta manera no es deixava
cap tros de terra sense conrear.
-
Es van introduir nous conreus (el blat de moro i la patata).
2. Les màquines, el vapor i les fàbriques
En
la Revolució Industrial va ser fonamental la innovació tecnològica. El
1769, James Watt va inventar la màquina de vapor, que feia servir el
carbó per obtenir vapor d’aigua. La força del vapor era capaç de moure
les màquines.
Aviat es van necessitar gran edificis, les fàbriques, on es concentraven els treballadors i les màquines.
2.2 La indústria tèxtil
A
la Gran Bretanya, la primera indústria que es va mecanitzar va ser la
indústria tèxtil cotonera, dedicada a l’obtenció del fil (filat) i del
teixit. Per aconseguir un increment de la producció es van incorporar
una sèrie d’innovacions.
-Les noves màquines de filar, que proporcionaven molta més quantitat de fil en menys temps.
-La
llançadora volant (1733), que va fer més ràpid el funcionament del
teler. I el teler mecànic (1785), que ja teixia amb molta rapidesa.
2.3 El carbó i el ferro: la siderúrgia
Un altre sector molt important en la Revolució Industrial va ser la siderúrgia, que es dedicava a l’obtenció del ferro.
Per
obtenir ferro s’utilitzava tradicionalment carbó vegetal, procedent de
la fusta, que tenia poc valor calorífic. Va ser molt important la seva
substitució per un carbó mineral, el carbó de coc, que s’obté de l’hulla
i té un gran poder calorífic.
La
demanda de ferro va augmentar perquè es va utilitzar per a la
fabricació de les eines agrícoles, les noves màquines, el ferrocarril,
etc.
3. La revolució dels transports
El ferrocarril i el vaixell de vapor
L’increment
de la producció agrària i la producció industrial va fer necessari que
les mercaderies arribessin ràpidament a la població. Això es va
aconseguir gràcies a la creació de transports més ràpids com el
ferrocarril i el vaixell de vapor.
El
ferrocarril ja es feia servir a les mines per transportar el mineral en
vagonetes que es movien sobre rails. La gran innovació va ser la
locomotora del britànic Stephenson (1829), que movia el ferrocarril por
mitjà d’una màquina de vapor.
4. El capitalisme industrial
4.1 El liberalisme i el capitalisme
La
Revolució Industrial es va basar en el capitalisme com a sistema
econòmic i en el liberalisme com a doctrina política que el justificava.
L’economista Adam Smith va establir els principis del liberalisme
econòmic:
-
L’economia funciona per l’interès personal d’aconseguir el benefici màxim.
-
Els
preus s’estableixen per l’equilibri entra oferta i demanda. L’oferta és
la quantitat de productes a vendre. La demanda és la quantitat de
productes que els consumidors volen comprar.
-
L’economia ha de funcionar sense la intervenció de l’Estat.
El capitalisme industrial es basa en els principis següents:
-
Els mitjans de producció (fàbriques, maquinària, béns produïts) són propietat privada.
-
Els propietaris dels mitjans de producció són una minoria que forma part de la burgesia.
-
Els obrers i obreres treballen a les fàbriques a canvi d’un salari.
En
el sistema capitalista es produeixen de manera cíclica crisis
econòmiques greus que s’inicien quan els estocs (mercaderies en dipòsit)
s’acumulen a les fàbriques per manca de compradors. Aleshores, els
propietaris han d’acomiadar els obrers i sorgeix l’atur.
4.2 Els bancs
Els
bancs van ser fonamentals per al desenvolupament del capitalisme, Els
estalviadors hi dipositaven tots els seus diners, i els bancs prestaven
aquests diners als empresaris que volien instal·lar fàbriques o comprar
maquinària nova.
De
vegades, una sola persona no tenia prou diners (capital) per tirar
endavant una empresa. Van sorgir així les societats anònimes. En una
societat anònima el capital que es necessita es divideix en parts o
accions. La compra i venda d’accions es fa a la borsa de valors.
5.La segona fase de la industrialització
5.1 Les noves fonts d’energia i les noves indústries
A
la darreria del segle XIX es va iniciar la Segona Revolució Industrial.
A més de la Gran Bretanya, es van industrialitzar altres potències com
Alemanya, els Estats Units i el Japó.
Durant aquesta etapa es van difondre dues noves fonts d’energia que van substituir el carbó: l’electricitat i el petroli.
-
L’electricitat
es produïa en centrals hidroelèctriques i es va aplicar a la indústria,
als transports (ferrocarril…), a les comunicacions (ràdio, telèfon,
telègraf) i la il·luminació.
-
El petroli va començar a extreure’s als EUA i es va aplicar com a combustible per als automòbils, els vaixells i els avions.
En aquesta època les indústries es van diversificar:
-
La indústria metal·lúrgica va adquirir una gran importància a causa de la producció d’acer inoxidable i d’alumini.
-
Va néixer la indústria de l’automòbil, i Henry Ford va començar a fabricar cotxes utilitaris als Estats Units.
-
La indústria química (adobs, pesticides, dinamita, tints, fàrmacs…) es va desenvolupar especialment a Alemanya.
-
Finalment, gràcies a la utilització del ciment armat es van poder construir els primers gratacels.
5.2 Una nova organització industrial
Les
indústries van cercar noves formes per produir més, més de pressa i més
barat. Això es va aconseguir amb la fabricació en sèrie, un mètode de
treball anomenat taylorisme. El taylorisme consistia a dividir les
etapes de producció en tasques fetes per màquines de gran precisió. Cada
obrer/a s’especialitzava en el maneig d’una màquina.
Les
indústries necessitaven cada vegada més renovar la maquinària. Això
requeria molts diners, i per això les petites fàbriques van anar
desapareixent. La producció va quedar a mans de les grans empreses i es
va generar la concentració industrial.
6.La nova societat industrial
El sistema industrial va establir una societat de classes diferenciades per la riquesa:
6.1 La burgesia i els obrers
La
burgesia apareix com un grup poderós, propietari de les indústries i
dels negocis. La seva forma de vida va esdevenir un model a imitar.
Se’n poden distingir tres sectors:
-
Burgesia mitjana, integrada per funcionaris, comerciants i professionals liberals com ara metges o advocats.
-
Petita burgesia, formada per un gran nombre d’empleats i botiguers.
Els
obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial, un grup
molt nombrós. No existien lleis que els protegissin i per això les seves
condicions de treball eren molt dures: salari escàs; jornada laboral de
12 a 14 hores diàries; un treballador malalt o en atur no cobrava; les
dones i els infants treballaven, però percebien un salari més baix que
el dels homes…
6.2 Les primeres associacions obreres
A
la darreria del segle XVIII van néixer a la Gran Bretanya les primeres
Societats de Socors Mutus, associacions de treballadors per ajudar-se en
cas de malaltia o d’atur.
L’any
1825, a la Gran Bretanya va néixer el primer sindicat. La finalitat
dels sindicats era lluitar per aconseguir per als obrers la reducció de
la jornada laboral, millores salarials, la regulació del treball
infantil i el dret d’associació.
7.El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme
7.1 El marxisme i l’anarquisme
A
mitjan segle XIX, dos teòrics alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels
van denunciar l’explotació del proletariat i van defensar la necessitat
d’una revolució obrera amb els objectius següents:
-
Acabar amb el capitalisme i amb la propietat privada.
-
Aconseguir el poder polític per al proletariat.
-
Arribar a una societat comunista, sense classes socials.
A
partir de 1870, els marxistes van proposar la creació de partits obrers
socialistes. Si els seus representants eren elegits en les eleccions,
podrien aconseguir progressos importants, com ara el sufragi universal o
la jornada laboral de vuit hores.
Els
anarquistes sostenien l’eliminació de la propietat privada, la defensa
de la propietat col·lectiva i una societat sense classes. Però es
diferenciaven dels marxistes pels trets següents:
-
La defensa de la llibertat individual.
-
El rebuig de l’autoritat, especialment la de l’estat.
-
L’oposició als partits polítics i a la participació en les eleccions.
Alguns
anarquistes van atacar violentament la burgesia, l’exèrcit, l’estat i
l’Església. Uns altres van lluitar a través de sindicats revolucionaris
(anarcosindicalisme).
7.2 L’internacionalisme
Els
marxistes i els anarquistes dels diferents països van veure la
necessitat d’unir-se en una associació internacional. Units tindrien més
força per lluitar a favor de la classe obrera.
L’any 1864 es va crear
l’Associació Internacional de Treballadors (I Internacional); i el 1889
es va fundar la II Internacional, que va crear alguns dels símbols del
moviment obrer, com l’himne de La Internacional i la festa del Primer de Maig.
