dimarts, 30 d’abril del 2019




           


                                   

Cuando se me rompe la muñeca(part del cos) de firmar
los libros a los niños,
me acuerdo de aquella muñeca(joguina) que nunca tuve
-por mor de mis padres pobres-
(y no sé qué muñeca me duele más).
Gloria Fuertes 


1. Explica el juego de significados que hay en este poema haciendo referencia a la palabra "muñeca"·. 

Indicat al poema
 

2. Busca información sobre Gloria Fuertes.

 El 28 de julio de 1917 nace Gloria Fuertes en Madrid, en la calle de la Espada, del castizo barrio de Lavapiés, en el seno de una familia humilde. Su madre era costurera y su padre portero primero del Catastro, más tarde de la Institución Gota de Leche y por último en un palacete de la calle Zurbano, donde se trasladaron en el año 1932. De los 2 a los 14 años asiste a diversos colegios, entre ellos uno de monjas en la calle Mesón de Paredes, que ella recuerda en un poema:

  Me llevaron a un colegio muy triste
donde una monja larga me tiraba pellizcos
porque en las letanías me quedaba dormida".


Sus primeros años los pasa jugando en la Plaza del Progreso (hoy Tirso de Molina) y en la calle Mesón de Paredes, muy cerca de El Rastro.
Dada la escasez de medios con que contaba la familia, ella recuerda que era una “niña con zapatos rotos y algo triste porque no tenía muñecas”. Pronto encontró la manera de ayudar a su familia trabajando, como cuenta en el poema siguiente:

  Mi primer juguete, una máquina de escribir
(alquilada) con la que trabajaba
copiando direcciones,
me pagaban un céntimo por cada sobre…


A los 14 años su madre la matriculó en el Instituto de Educación Profesional de la Mujer en la calle Pinar, donde obtuvo diplomas de Taquigrafía y Mecanografía, así como en Higiene y Puericultura. Pero ella que no quería ser ni niñera, ni modista, como su madre y se matriculó en Gramática y Literatura. Su familia no podía entender sus aficiones, como eran los deportes y la poesía.
Sus primeros versos, los escribe a los catorce años.


En 1934 fallece su madre:
 

  A los nueve años me pilló un carro
y a los catorce me pilló la guerra;
a los quince se murió mi madre,
se fue cuando más falta me hacía…


Todos estos acontecimientos adversos, intentaba mitigarlos con su afán por la lectura. Gloria tenía muy claro su destino de escritora y trataba que sus poemas fueran editados.
n 1932 se publicó su primer poema: Niñez, Juventud, Vejez… tenía catorce años.


Gloria empieza a trabajar como contable en una fábrica. Talleres Metalúrgicos, donde entre cuenta y cuenta escribe poemas. En 1935 publicó sus primeros versos y dio sus primeros recitales de poesía en Radio Madrid. Desde 1938 hasta 1958 trabaja de secretaria en "horribles oficinas", según ella misma confiesa.

A los 17 años, escribe su primer libro de poemas: Isla Ignorada


  Soy como esa isla que ignorada
late acunada por árboles jugosos
- en el centro de un mar
que no me entiende,
rodeada de nada,
sola sólo -

Besitos y poesía para mamá / Besadetes i poesia per a mamà


A mi mamá
He aprendido madrecita  10 síl·labes
que dos y dos son cuatro. 7 síl·labes
¿Cuánto es un millón de besos 8 síl·labes
con dos millones de abrazos? 9 síl·labes
Eso es lo que quiero darte 10 síl·labes
pero yo no sé contar. 7 síl·labes
Voy a empezar a abrazarte 10 síl·labes
pero lleva tú la cuenta mamá. 9 síl·labes

Desconeixem l'autoria del poema. La il·lustració és de Claire Keane.
  

1. Penja una imatge representativa del poema.
Resultat d'imatges de fotos bonitas de la madre
2. Tema del poema.
Amor infinit
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima assonant te vuit versos i les síl·labes estan indicades al poema
 4. Opinió personal.
 És molt tendre i molt bonic m'agrada molt, em transmet tendresa
 



Els complements directes 

Carles ja coneix la notícia 
Marc té tres cases 
Els obrers fan la faena
Els treballadors han demanat més sou 
El prototipus pren formes diferents 
Ningú no coneix el botiguer del cantó
 El seu germà ha venut dos cotxes
 Explicava a tothom que Laia es casaria la setmana que ve 
S’introdueix en la teoria el concepte de semblança de família 
Han arribat quatre vaixells al port
 Fes això que et diu el pare
 Pretenia fer moltes coses 
Ens agrada caminar per la platja
 Ens ha preguntat què hem de fer

 1. Subratlla els complements directes de les oracions anteriors.
Tinguès en compte que no totes les oracions anteriors tenen complement directe.

2. Per a cada oració anterior amb complement directe, inventa’n una altra que la precedesca i que continga el nom del complement directe. Ex.: Joan no entén Maria. 

Joan i Maria s’estimen, però Joan no entén Maria.
Marc té tres cases.
L’altre dia vaig visitar moltes cases i resulta que Marc té tres cases.

 Ara substitueix el complement directe subratllat en l’exercici 1. pel pronom que corresponga. Ex.: Joan i Maria s’estimen, però Joan no l’entén.
 L’altre dia vaig visitar moltes cases i resulta que Marc en té tres.

La noticia ja la coneix en Carles
Te tres cases en Marc
La faena la fan els obrers
Han demanat mes sou el treballadors
Pren formes diferents els prototipus
El botiguer del canto no el coneix ningú
Ha venut dos cotxes el seu germà
Laia es casaria la setmana que ve explicava a tothom
El concepte de semblança de família s'introdueix en la teoria
Quatre vaixells al port han arribat
Fes aixo que te diu el pare
Moltes coses pretenia fer
Caminar per la platja ens agrada
En de fer el que ens ha preguntat
 

                LA PUBLICITAT

      1. Explica el que és la publicitat.

 La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.

      2. Tipus de publicitat.

1. Publicitat subliminar
2. Publicitat interactiva
3. Publicitat associativa
4. Publicitat per emplaçament
5. Publicitat a Internet
    

      4. Publica al teu blog un anunci de televisió i un anuncio de revista. Explica'ls. Missatges amagats?

 La sexualitat 


Resultat d'imatges de anuncios con algo escondido



      5. Creus que es diuen mentides als anuncis publicitaris? Per què? Justifica la teva resposta. 

Si per aconseguir que el public adquireixi el producte tot lo que diuen i les imatges que surten son bones.

La varietat estàndard

Resultado de imagen de flors
Resultado de imagen de flors

  1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples. 

La varietat estàndard de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats geogràfiques, o dialectes, i de les diverses varietats socials, o sociolectes, i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per cohesionar i prestigiar la llengua.

Totes les llengües de cultura han seguit al llarg de la seva història un procés d'estandardització; és a dir, han anat configurant una varietat estàndard, en ocasions a partir d'un sol dialecte —com han fet per exemple el francès i l'espanyol—, i en d'altres sobre la base d'un dialecte, però tenint en compte i integrant-hi les diverses varietats dialectals —com han fet per exemple l'alemany i també el català.

L'escola mallorquina



     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el RomanticismeNeoclassicismeCostumismeNaturalismeModernisme i Noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
Fins a 1936, el terme l'escola mallorquina té dos sentits:
  1. En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
  2. En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.

Autors


Entre els autors de l'Escola Mallorquina destaquen:
  • Llorenç Riber i Campins
  • Miquel dels Sants Oliver
  • Miquel Ferrà i Juan
  • Emília Sureda
  • Pere Orlandis i Despuig
  • Maria Antònia Salvà i Ripoll
  • Guillem Colom i Ferrà
  • Miquel Forteza i Pinya
  • Joan Pons i Marquès
  • Miquel Colom Mateu
  • Andreu Caimari
  • Bartomeu Guasp i Gelabert
  • Miquel Gayà
  • Maria Antonia Ramon
  • Miquel Costa i Llobera
  • Joan Alcover Maspons.

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.


Miquel Costa i Llobera (PollençaMallorca10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí. Fill d'una família de propietaris rurals. Orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. Cursà estudis de dret a Barcelona, on conegué Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.
Mentrestant, manifesta la seva vocació religiosa i va a estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana (1885-1890), on s'ordena sacerdot i es doctora en teologia. Durant l'estada a Roma, escriu poemes en castellà per complaure son pare, que quedaran recollits en el volum Líricas (1899). A la seva tornada a Mallorca, escriví els poemes narratius que conformen el volum De l'agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies(1903). El 1902 obté el títol de mestre en Gai Saber. El 1904 presideix els Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica el seu recull de poesies més important, Horacianes, que fou seguit d'un nou volum de Poesies (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de Tradicions i fantasies. El 1907 viatja a Terra Santa i, fruit d'aquest pelegrinatge, publica Visions de Palestina(1908). Tradueix els Himnes de Prudenci. Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric al convent de Santa Teresa de Mallorca, el 16 d'octubre de 1922.
Miquel Costa i Llobera va superar la Renaixença i els tòpics que envoltaven els Jocs Florals. Alguns estudiosos com Antoni Rubió i Lloch, en l'afany de catalogar-lo, van assegurar que era un romàntic del classicisme i un clàssic del romanticisme. El cert és que va conrear un tipus de romanticisme que mantenia una serenitat clàssica. Fos com fos, amb el temps va convertir-se en un referent per a les futures generacions d'escriptors de les Illes Balears. Amb un llenguatge molt acurat, sempre va tractar amb rigor les formes literàries clàssiques.[1]

Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) fou un poetaassagista i polític mallorquí. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i LloberaAntoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.
1905-05-14, La Ilustració Catalana, Joan Alcover, de Esplugas.jpg
La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.

El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes. Des de 1916 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és potser La Balanguera, amb música d'Amadeu Vives i que ha esdevingut himne oficial de Mallorca, interpretada i editada, entre altres, per Maria del Mar BonetEls OcultsXimbomba AtòmicaChenoa, etc.

Sinònims i antònims

Resultado de imagen de libre



Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat (premiar) amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga (donar) la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa (penúria) investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix (derrota) la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats (conflictes) en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època (edat) de la industrialització, en què s’observa (acompliment) el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

2.  Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre, minvar(augmentar), arronsar(estendre), desconnectar(conectar), empitjorar(millorar), netejar, desanimar(animar), oblidar, aprimar(engordir), descosir(cosir) encendre(apagar), treure(ficar) demanar, perdre(trobar), unir,(separar) disminuir(augmentar), embravir, sortir(entrar) escalfar, aclarir(enfosquir), baixar(pujar), vestir(desvestir), comunicar,(des comunicar) negar(afirmar), endarrerir


 3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

Ovidi Montllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 – Barcelona, 10 de març de 1995) fon un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

A la vida


Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.

¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah!, la vida...

Encara espere tant de tu,
Que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.

Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.

Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.

Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.

A les noies d'un taller a prop de casa


Ai!, com somriuen les noies
del taller del costat,
mentre mengen, mitjora,
el seu temps d'esmorzar.

Ai!, com somriuen i juguen
si tu les mires molt.
I si obres boca i dius...
encara riuen més.

I s'obliden de tot.
I viuen moments dolços.
I et llancen un bes tímid
amb la boca mig plena.

Després de l'esmorzar,
potser tot és més trist.
Potser llavors somien
fent treballar els dits.

Jo, torne al meu treball.
Tal volta somiant,
recordant la frescor
de les noies que fan
més dolça l'amargor
del qui viu treballant.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

Tot explota bé pel cap o per la pota
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l’eixuga el que rebem.
Mullem d’or al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l’explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l’ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.
Perquè... ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.


Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre les desigualtats que havia observat, quan es traslladà a Barcelona el 1959 s'integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i després al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Versos




Maig
Garlandes de flors,
roses de mil colors,
el blat ja germina
i la Terra s'enjardina.

És el mes que al cel pinta
els rosats de l'albada,
els blaus, els núvols blancs,
i tots els gradients a la vesprada.

Papallones i totes les aromes
omplen l'aire intens al maig
per acaronar aigues de rierols,
del desgel i de les fonts.

Les que s'amaguen al bosc,
les que animen les fades
per jugar amb la lluna i el sol
i a ballar antigues rondalles.

La il·lustració és d'Eiko Ojaja.

1. Penja una imatge representativa del poema.Resultat d'imatges de colores
2. Tema del poema. Un mon de colors
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima assonant i 16 versos
 4. Opinió personal.
M'encanten els poemes

La malaltia d'estar ocupat

LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO

Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”
Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”
Se le notaba cansado, incluso exhausto.
Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien.
Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”
Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.
¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?
¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como nosotros?
¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa por terminar?
¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar, menos tiempo para simplemente… ser?
Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”
1. Llegeix aquest text i fes un resum.

El text tracta de que una al·lota te uns amics que mai el veu perquè tenen moletes coses a fer i conta que últimament no tenim temps per res.
2. Escriu-ne la teva opinió personal. 

Estic d'acord per aixo es important estudiar lo que te agradi
3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.

 Resultat d'imatges de calisteniaImatge relacionadaResultat d'imatges de calistenia

dimarts, 9 d’abril del 2019

Turisme


  1. Cerca informació sobre els diferents tipus de turistes que pot rebre un país.
1. Turisme de sol i platja (tradicional)
2. Turisme de Reunions
3. Turisme LGBT "comunitat gai"
4. Turisme de Natura
5. Turisme de salut
6. Turisme cultural

  2. Quins països reben més turistes? Podries esmentar alguns dels atractius que tenen?

  3. Quins successos causats per la natura o per les persones poden frenar el turisme?

  4. El turisme pot tenir efectes positius sobre el medi ambient?

  5. Indica quin tipus de turisme podries realitzar...


       -Al balneari de La Toja.

       -A Sierra Nevada.

       -A Roma.

       -A Canàries.


   1. Cerca informació sobre el que és el Sector Terciari i els seus serveis. T'has de centrar en cercar el sector a la UE, a Espanya i a les Illes Balears.


És una de les tres categories industrials d'una economia,  els serveis es defineixen en la literatura econòmica tradicional com a "béns intangibles", i són el conjunt d'activitats que busquen respondre a una o més necessitats d'un client, i poden ser serveis públics, privats o mixtos. El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transportdistribució i venda dels béns d'un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l'entretenimentrestaurantseducacióbancsturisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.


  2. Quina és la diferència entre servei públic i servei privat.


El servei públic es pot definir com a la reconducció d'un sector d'activitats socioeconòmiques en l'òrbita del poder públic o sector públic. El concepte varia entre formes de govern i entre estats. En alguns casos es pot tractar d'un monopoli artificial del govern o poden estar lligats a monopolis i empreses privades.
Són oferts per determinades entitats (generalment l'estat), i satisfan primordialment les necessitats de la comunitat o societat a on aquests es duen a terme. Els serveis públics sovint comporten una finalitat de benefici social. Poden incloure sistemes de transport, de sanitat, educació, aigua potable, electricitat, neteja d'espais públics, atenció ciutadana, cura de la gent gran, cura del medi ambient, habitatge, etc.

El sector privat és la part de l'economia integrada pels agents econòmics (economies domèstiques i empreses[1] que prenen decisions sense interferències formals de l'autoritat política, sense més limitacions que les lleis vigents que regulen les activitats.[2] En contraposició al “primer sector” o sector públic (governamental i no lucratiu), el “segon sector” o sector de l’empresa privada té un afany lucratiu.